El perímetre proposat ocupa una zona històricament dedicada a l’agricultura on encara persisteixen marjades amb murs de pedra seca i algunes finques rurals avui protegides. La proposta proposa recuperar i posar en valor l’existent afegint noves capes en consonància amb la manera de viure tradicional local. La tipologia de la ‘Païssa’ es pren com a exemple formal, tipològic i climàtic i s’adapta a les noves maneres d’habitar, presents i futures.

La capacitat d’adaptar-se a les diferents necessitats d’habitatge al llarg de la vida és un aspecte rellevant de l’arquitectura tradicional eivissenca. Aquest fet ve donat pel sistema familiar de distribució de la terra. La llar experimenta un creixement des de la unitat més primitiva i humil, formada per una cel·la tancada i un porxo, a albergar diferents unitats familiars. La configuració dels espais dóna lloc a una evolució tipològica característica de l’illa. Començant amb una construcció mínima i afegint habitacions al voltant d’un porxo, la casa evoluciona en un patró centrípet. A mesura que la casa s’expandeix, el porxo es consolida en una habitació longitudinal que dóna accés a la resta de cambres. Al costat sud, apareix un nou porxo juntament amb altres estances que ampliaran la casa, configurant així les tres fileres de la casa tradicional ‘porxo-sala-dormitori’. Al costat de la principal, sovint apareixen noves cambres amb accessos independents destinats a membres solters o dependents i, en funció de la seva situació personal, acaben convertint-se en noves cases.

Seguint aquesta idea, la proposta busca generar un sistema d’estances capaç d’adaptar-se a la demanda canviant dels usuaris al llarg de la vida de l’edifici. Un sistema que emula l’habitatge tradicional però adaptat a la realitat d’un edifici plurifamiliar d’alta densitat. Un sistema flexible d’estances longitudinals, protegides de la radiació solar per porxos, que articulen els accessos a les estances més petites. Aquesta matriu d’estances s’adapta a la geometria del lloc, resolent les cantonades i especificitats d’orientació del lloc. La concatenació de les estances longitudinals juntament amb una estructura flexible gairebé permetria imaginar un gran habitatge únic que connecta tota la planta de l’edifici.