Atesa la complexitat de la geometria de la parcel·la, es tria l’alineació de la façana del xamfrà com a directriu per estructurar tot l’edifici. Aquesta direcció permet generar una estructura portant homogènia i comuna als dos carrers així com resoldre els habitatges de la cantonada de manera senzilla. Un únic nucli de comunicació vertical se situa al centre de l’edifici com a articulació entre les dues passeres d’accés als habitatges. Es tracta d’espais generosos d’intercanvi amb reculades que permeten l’apropiació dels racons per part dels habitants. Els habitatges s’organitzen al llarg de les crugies, al centre es disposen nuclis de serveis on se centralitzen els les cuines i els banys. Seguint amb la tradició eivissenca, s’opta per un acabat de referit de calç a les façanes i a l’interior dels habitatges. Els paraments verticals situats en contacte directe amb la circulació dels usuaris i els nuclis humits adquireixen un major grau d’expressivitat i filigrana mitjançant un acabat de ceràmica vista.